Divendres 16 d’abril a les 20h va tenir lloc per via telemàtica, com es rigor en temps de pandèmia, el darrer sopar tertúlia del Moviment de Professionals catòlics de Barcelona amb el títol de Llibertat d’expressió en temps de propaganda a càrrec d’en Carles Torner que és director del PEN Internacional i membre del MPCB.
Començà el ponent recordant-nos que tot just ara fa 100 anys – Londres 1921-, es fundava el PEN internacional amb un l’objectiu central de defensar i donar suport a aquells que són perseguits per la seva paraula. És la mateixa edat que Pax-Romana, fundada a Fribourg (Suïssa) como a moviment internacional d’intel·lectuals catòlics i amb l’objectiu principal de ésser un moviment que pogués donar resposta pròpia dels laics, des de l’evangeli, als desafiaments eclesials, socials i polítics del segle XX.
Per tal de fer-nos la seva exposició el ponent ens mostrà algunes imatges a la pantalla. Una de les primeres va ser per fer-nos esment de la metgessa i escriptora Ma Thida, membre del PEN de Mynamar, i que aquests dies ha aconseguit escapar de Myanmar, on el cop d’estat i els militars que de llavors ençà governen el país feien témer per ella. Ha pogut escapar gràcies també a l’acció del PEN internacional i l’ha acollit la biblioteca Vaclav Havel de Praga.. És motiu doncs de celebració. Ma Thida va estar a la presó temible de Inseon del 1993 al 1999 per defensar la llibertat d’expressió i els drets humans al seu paí. Ella mateixa va declarar que “si no hagués estat per la vipassana (meditació budista), no hauria superat les incalculables dificultats que vaig afrontar a la presó”. Jo, en escoltar la referència a la repressió dels militars a Mynamar vaig recordar també els gairebé mig milió de Rohinyas – segons diuen els informants-, que en la seva condició de minoria musulmana segregada de la majoria budista, han hagut de fugir directament del genocidi. Diuen que són una de les minories ètniques més perseguides. Un cop més la barbàrie i el mal radical, protagonistes de la historia humana.
En aquest punt el ponent va reflexionar sobre la nova propaganda. Aquesta, diu, no funciona contraposant un relat oficial al relat dissident, sinó que fomenta la multiplicitat relats, i de fonts, cercant la confusió. La nova propaganda posa en qüestió l’existència de qualsevol veritat. Això em va recordar el orígens de la filosofia, en la seva figura central i gairebé iniciàtica de Sòcrates, combatent incansable del relativisme, fins oferir la pròpia vida per salvar la veritat.
Carles Torner ens portà una altra imatge a la pantalla: Oleg Sentsov, cineasta ucraïnès, activista dels drets civils i que ha estat presoner durant més d’un lustre a Sibèria; a qui també han donat suport des del PEN internacional tot denunciant a diverses organitzacions internacionals el seu injust empresonament, així fins que ha estat alliberat el passat setembre en un intercanvi de presoners entre Ucraïna y Rússia. Oleg Sentsov ens recorda que “Putin representa un clar perill per la llibertat d’expressió i les democràcies occidentals”. Putin -vaig pensar- és el veritable mestre de Trump, l’amo de les “fake news” que escampen relativisme a tot arreu on poden. En aquest punt vaig recordar també que V. Havel va ser promotor de la Carta 77 on ell i, entre altres, el filòsof J. Patocka, considerat autor intel·lectual de la mateixa, exigien al règim comunista que complís amb els acords internacionals de l’Acta final de Helsinki que havien subscrit el 1975, i pel qual assumia formalment el compromís de respectar els drets humans i polítics dels seus ciutadans. Aquella carta era una denúncia davant de la propaganda del règim al qual calia desemmascarar amb un contundent: “Cal dir la Veritat”. La veritat un altre cop manipulada i usurpada pel poder, havia de ser rescatada des del pensament ètic i el compromís cívic.
El ponent ens va parlar després de de la seva visita, juntament amb la Txell Bonet i el periodista turc a l’exili Can Dündar, a Lledoners. Escalfor humà en temps de injustícia i soledat. Resistència i proximitat. El PEN Internacional havia firmat un manifest en favor de l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, impulsat també pel PEN Català. Eren 15 centres PEN de tot el món que havien manifestat la seva voluntat de fer accions amb el fi de difondre aquesta reivindicació. Jennifer Clement, presidenta del PEN Internacional, va venir fa un parell d’anys a Barcelona per presentar el document. I aquí fem èmfasi de les paraules que ens deixà el ponent “defensar el drets humans d’una persona concreta és defensar la veritat”.
Una de les darrers imatges mostrada pel director del PEN internacional ens parlava de la defensa dels drets lingüístics, i vàrem saber de la lluita de les llengües ameríndies i d’altres per conquerir la necessària normalització. Edicions i premis literaris per la llengua Quítxua. Siguin benvinguts. En aquell moment vaig recordar que feia pocs dies la meva llengua materna li havia guanyat la batalla a la Xunta i al Govern de l’Estat a la UE. Era el resultat de la feina de molts anys de les entitats civils de defensa de la llengua gallega doncs el Consell d’Europa dictaminava que “el marc legal del gallec no s’ajusta a la Carta europea de llengües regionals i minoritzades”, tot situant a la il·legalitat internacional la legislació lingüística de l’actual Xunta de Galícia. Cal dir la veritat: Lingüicidi; el gallec és la única llengua oficial a l’estat espanyol que perd acceleradament parlants i ni la Xunta ni l’Estat fan res per aturar-ho.
I ja per acabar vàrem anar de la ma d’en Carles Torner al jutjar i la reflexió des de l’evangeli. Cal viure en resistència contra el silenci, ajudant-nos també de la pregària. Defensar la veritat en aquest món de les xarxes socials on habiten les “fake news” i la nova propaganda. Ser testimonis de veritat. Una resistència íntima, de la que ens parla el filòsof J.M. Esquirol: mantenir l’esperança i no defallir davant la violència informativa que pretén ocultar la veritat, manipular-la, relativitzar-la. En aquell moment em vaig recordar de la contundent i clara afirmació posada en boca de Jesús per l’evangelista Joan: “Jo soc el camí, la veritat i la vida” (Joan 14,1-6), i vaig agrair que els creients tinguem una resposta tant diàfana a com atansar-nos a la veritat: cal seguir Jesús.
Al final del torn de preguntes, van demanar a Carles Torner si podia llegir cap poema vinculat a la seva feina al PEN, i va llegir-nos la seva nadala del 2018, després de visitar Jordi Cuixart a la presó, junt amb Txell Bonet i el periodista turc a l’exili Can Dündar.
On tot acaba
Mentre al nadó la seva mare
li va cantant «No tenim por»,
he vist l’exili i la presó
com es miraven cara a cara.
Vinguts d’antany i de ponent
he vist tsunamis d’ira i odi.
Des de llevant, l’àngel custodi
«No tingueu por» cridava al vent.
Aquest país que hem mig perdut
és el país que espera, intacte.
L’anyell i el llop hi fan un pacte:
no hi haurà por ni solitud.
Una alba enllà de l’impossible,
un nou camí darrere el dol,
«No tindrà por», diu el bressol
on ens regalen l’invisible:
on tot acaba tot comença.
Mentre et canvien els bolquers,
infant d’un món sense temença,
cauen els murs de Lledoners.
Barcelona 20 d’abril 2021.
Suso Mon – grup 16 del MPCB
