les acaballes de l’adolescència, en Pau, en Marc i la Berta.
Un fet que vull destacar pel que ha marcat per bé a la vida és el pas per l’escolania de Montserrat, per l’educació rebuda, i mestres i companys que vaig tenir, amics de debò per tota la vida. Desprès he participat en moltes realitats d’església tant a nivell parroquial com diocesà.
Vaig iniciar-me al MUEC als 17 anys a la parròquia de sant Oleguer, per tant ja en fa uns quants. El grup de Rdv s’ha mantingut estable des de llavors i hi hem anat afegint gent fins al grup actual, amb una dotzena d’integrants molt plural, amb els qui mantenim un ritme de trobades quinzenal.

Què és el que t’impulsa a aixecar-te cada dia?
Això va a èpoques, però hi ha un fet comú, procurar fer la vida més feliç i fàcil al meu voltant, no sempre ho aconsegueixo. Durant un any vaig fer els exercicis espirituals de Sant Ignasi en la vida quotidiana i el primer moment del dia el dedicava a la interiorització i la pregaria, és un costum que encara mantinc i em fa molt de bé.

Quin és el teu talent?
Diuen que els enginyers som cap quadrats, em considero una persona organitzada i responsable, amb molta capacitat de treball i resolutiu a l’hora d’identificar i afrontar els problemes. En certs moments un excés de responsabilitat pot esdevenir negatiu i llavors em crea rigidesa i bloqueig, he de vigilar i trobar l’equilibri.
Soc molt creatiu, i tant puc organitzar una festa, un viatge, una excursió o un projecte innovador.
En l’àmbit de la fe tinc la capacitat per fer experiència de Déu dins el meu dia quotidià fora dels llocs sagrats.

Quina habilitat tens?
M’oriento bé en l’espai i això és una gran avantatge per saber-te moure amb seguretat en molts entorns diferents i poder-me imaginar les coses abans no siguin una realitat.
També diuen que a la cuina em defenso bé i en això soc bastant autodidacta.

Si poguessis viure dins d’una pel·lícula per un dia, quina seria?
Si haguessis de triar un cim on pujaries?
Aquesta pregunta me l’he fet jo mateix, no sóc gens cinèfil jejeje !!!!
El cim que he pujat més vegades a la vida segur que és el Taga a la Serra Cavallera (Ripollès), els muntanyencs en diem un cim de vaques, d’aquells que s’hi pugen sense cap dificultat. Però te l’encant de poder-hi reposar gaudint d’un paisatge esplèndid, si mirem al sud veiem el mar, la plana, les muntanyes del nostre quotidià (Montserrat, Montseny, Collserola), al nord els cims altius del Pirineu. Penso que algun dia serà el darrer cim que pugi, espero que sigui d’aquí a molts anys.

Si ara mateix poguessis agafar la maleta i marxar uns dies, on aniries?
La meva gran passió és la muntanya i per tant no agafaria una maleta sinó la motxilla, si són pocs dies aniria a fer una travessa pels Pirineus que me’ls estimo molt; amb els 50 anys tinc el repte de fer un 4.000 dels Alps i per tant triaria anar al massís Suís del Monte Rosa. M’atrau també anar descobrir serralades llunyanes, fer un trekking per l’Himalaya o la Patagonia.

Què t’ha aportat el Moviment i què creus que hi aportes tu?
En la meva etapa de moviments, primer al MUEC i desprès a professionals he fet el pas de creure a fer experiència de Déu, poder-la compartir i fer-ne celebració i acció de gràcies. El moviment és comunitat on compartir la vida en totes les seves dimensions també l’espiritual. Jo des de la meva modèstia hi he aportat la meva experiència participant activament en moltes activitats i trobades. En alguns moments (al MUEC) vaig assumir diverses responsabilitats que també em van ajudar en el meu creixement personal. Ara a professionals, la CD m’anima a formar-ne part, però cal que trobi el moment propici per tal que pugui exercir el meu compromís amb il·lusió.