en el mon de l’ecumenisme. Ell mateix ens revela que l’ecumenisme ha estat i és per ell, un tema de conversió personal, un deure i una passió. Vam començar pregant amb l’Evangeli Joan 17,20 on Jesús ens diu “Que tots siguin u”…, “per que el món cregui que tu m’has enviat” Ens recorda que l’ecumenisme és un manament de Déu. Ens va fer un repàs històric dels moments de divisió en l’Església, contextualitzant el com i el perquè dels trencaments: – primer trencament al S XI entre orient i occident després de la caiguda de l’Imperi Romà, per un gran desconeixement mutu de les dues cultures, Esglésies Ortodoxes. – segon trencament al S.XVI dins d’occident amb la reforma protestant de Luter, sorgint posteriorment >10000 esglésies protestants. L’Ecumenisme va néixer en el S.XIX de mans dels missioners protestants que s’adonen que la gran divisió entre ells dificulta l’evangelització, el no estar units no els fa creïbles. L’Ecumenisme te tres potes importants: Missió, Fe i Acció conjunta. Es basa en el diàleg, cerca de la unitat respectant el que cadascú creu. Per caminar cap a l’Ecumenisme cal anar a les arrels, on tots els cristians ens podem trobar. L’Església Catòlica no entra en l’ecumenisme fins el Concili Vaticà II, facilitant superar les dos grans dificultats en el Catolicisme: 1-La llibertat religiosa que es supera plantejant la dignitat de la persona humana, i 2-La afirmació de que l’església de crist és la Catolica, fent un canvi de matís cap a que l’església de Crist subsisteix en l’església Catolica, evitant negar que les altres esglésies també son esglésies de Crist. Desafiaments de l’ecumenisme: -Ara patim cert estancament i dispersió. -Desvetllament dels integrismes en conseqüència de les crisis i la por. -Crisis interna dels Ortodoxes a rel de la caiguda del comunisme -Proliferació de molts moviments neopentacostals Es tracta de fer camí junts, d’intercanviar els propis dons; no només tolerar i acceptar, més o menys obligats, a reconèixer els elements eclesials que tenen els altres, sinó considerar-los un enriquiment també per mi.

Vaig començar fent revisió de vida al MUEC el 1980, i des de llavors … Crec que amb el grup vam entrar al MPCB cap el 1990 o poc més tard, en aquell moment era un “continuum” ben lògic i per això no recordo l’any exacte. Hauria de consultar les llibretes ( les tinc totes!!).

Què és el que t’impulsa a aixecar-te cada dia?
Tinc la sort de fer una feina que m’agrada i tenir una parella i  família que m’estima i a la que estimo. Això és estimulant! No falten projectes petits o grans que  donen color als dies. Vivim temps complicats en que seria fàcil deixar-se dur pel desànim i la desesperança, però enmig de tot això ser creient i pensar que pots aportar el teu petit grà de sorra també em dona molt de sentit.

Quin és el teu talent?  Quina habilitat tens?
Aquesta és una pregunta difícil i penso que no l’hauria de contestar jo sinó els qui em coneixen.
Crec que la vida m’ha regalat aprendre a escoltar i a comunicar-me, que m’esforço a fer que els del meu voltant se sentin cuidats i ajudats. Ah, i també sóc bona cuinera, això és una fantàstica herència que he rebut de la mare..

Si poguessis viure dins d’una pel·lícula per un dia, quina seria?
“Midnight in Paris” m’agrada molt; amb  la seva idea de visitar  diferents moments del passat i  conèixer en directe l’ambient i alguns dels  creadors clau de la història de l’art a Paris. No deixaria mai d’escoltar “Bistro fada”, de la banda sonora del film.

Si ara mateix poguessis agafar la maleta i marxar uns dies, on aniries?
He fet viatges per a conèixer precioses ciutats i obres d’art que havia estudiat; però ara mateix triaria un viatge de natura. Em dona molta pau i em fa sentir connectada, potser triaria Nova Zelanda, on van rodar “El Senyor dels anells”, que m’han explicat que és impressionant.

Què t’ha aportat el Moviment i què creus que hi aportes tu?
Jo crec que  dec molt tant al MUEC com al  MPCB , m’han fet sentir església i m’han educat en la fe. Fer  revisió de vida m’ha configurat;   em dona una manera de veure el món, i de viure-hi. Vaig participar  uns anys a la Comissió Diocesana, i de 2005 a 2009 vaig fer de presidenta; va ser un gran repte i també una oportunitat de creixement personal i en lideratge.