GRUP WATSSAP DE DIFUSIÓ
Per poder fer una difusió ràpida i accessible de les informacions del moviment, hem creat un grup de watssap de difusió. Es tracta d’un grup unidireccional, només la Comissió Diocesana podrem penjar informacions, per evitar saturar el mitjà. Es tracta només d’una eina de difusió d’informació afegida a les que ja tenim.
Podeu formar part d’aquest watssap de difusió, de forma voluntària, donant-vos d’alta a través del link que adjuntem.
SOPAR TERTÚLIA NOVEMBRE 2025
Títol: Els Aliments, do de Déu.
Amb l’Elisabet Viladomiu (Directora del Banc d’Aliments)
Amb l”Elisabet Viladomiu, membre del MPCB, vam poder gaudir d’un sopar tertúlia molt adient en aquestes festes. Ens va explicar la serva trajectòria personal, i la seva tasca al Banc dels Aliments. Van poder debatre sobre les incongruències en les nostres vides i en la nostra societat. Vam reflexionar sobre la vivència dels aliments com a do de Déu, i per tant quelcom que no hem de donar o rebre, sinó que hem d’agrair i compartir. Vam parlar del malbaratament, de les repercusions en la salut d’una mala alimentació, i del que estem cridats a fer, com a creients, en aquesta realitat contradictòria de pobresa i d’opulència en la que vivim.
Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona (MPCB)
RECORDEU QUE LA PRÒXIMA ASSAMBLEA DEL MOVIMENT DE PROFESSIONALS SERÀ EL DIUMENGE 1 DE MARÇ A LES 17:00H,
Reserveu la data, ja us farem arribar la convocatòria més endavant.
Comissió Diocesana.
ASSAMBLEA INTERNACIONAL DE PAX ROMANA-MIIC
38ª Asamblea Internacional del MIIC–Pax Romana Lisboa, 15–16 de noviembre de 2025
DECLARACIÓN DE LISBOA La condición de los pobres representa un grito que, en la historia de la humanidad, interpela constantemente nuestra vida, nuestras sociedades, los sistemas políticos y económicos, y especialmente a la Iglesia. En el rostro herido de los pobres encontramos impreso el sufrimiento de los inocentes y, por tanto, el mismo sufrimiento de Cristo.” (León XIV, Dilexi te, 9)
Un mundo y una época en sombras
Como dijo en el 2023, el Papa Francisco, “el mundo que nos acoge se va desmoronando y quizás acercándose a un punto de quiebre”. (LD 2). Son ciertas las situaciones de inhumana pobreza en la que aún viven miles de millones de personas en todo el mundo; los cambios en el clima, que aumentan notablemente la probabilidad de fenómenos extremos cada vez más frecuentes e intensos que amenazan la sostenibilidad de nuestra Casa Común; la proliferación de las guerras y su poder destructivo; la revolución tecnológica y desarrollo de la Inteligencia Artificial que no se pone al servicio de la humanidad y se desarrolla sin control. En este contexto, marcados por desequilibrios, heridas e injusticias, hacemos nuestras las palabras del Papa León XIV que en su primera exhortación apostólica afirma que “la condición de los pobres representa un grito que, en la historia de la humanidad, interpela constantemente nuestra vida, nuestras sociedades, los sistemas políticos, económicos, y especialmente a la Iglesia”. (DT 9).
La misión del MIIC PAX Romana para este tiempo
La misión de nuestro Movimiento tiene más vigencia que nunca. Estamos llamados a impulsar todavía más nuestra identidad inspirada en el Evangelio y desde ella pensar, discernir y actuar frente a los desafíos del mundo y de la Iglesia, integrando fe, cultura y compromiso profesional y vocación para ofrecer una respuesta comprometida con los signos de los tiempos. Nos reconocernos como una comunidad internacional de intelectuales y profesionales que articulan su compromiso profesional con la escucha al clamor del Pueblo de Dios. En este marco, el proceso sinodal impulsado por el Papa Francisco nos moviliza a participar y caminar juntos en el proceso de reforma de la Iglesia desde la participación activa del laicado, a cambiar estructuras, escuchar a las víctimas y discernir colectivamente para la acción transformadora. Nuestra práctica sinodal nos debe llevar, inspirados por el Espíritu, a actuar en armonía entre nosotros, por el bien de nuestra Iglesia y por el éxito de nuestra tarea con los más pobres y en defensa de nuestra Casa Común. Tenemos la posibilidad y la responsabilidad de contribuir a construir el Reino, por ello apostamos por:
La Sinodalidad como parte de nuestra identidad y misión
Queremos fortalecer los procesos internos de escucha, formación, reflexión comunitari, innovación digital y cooperación interregional, fortaleciendo comunidades virtuales y presenciales, revitalizando sus Secretariados Especializados y formando nuevas generaciones de líderes laicos para una presencia pública más eficaz. Nos comprometemos a generar análisis críticos, diálogo interdisciplinario y pensamiento social cristiano que ilumine los dilemas del cambio de época. Ratificamos nuestra internacionalidad La vida internacional de Pax Romana esuna dimensión esencial de nuestra misión, promoviendo proyectos de justicia social, ecología integral, defensa de los derechos humanos, atención a las periferias existenciales y participación activa en organismos internacionales.
Repensamos nuestra manera de organización
Continuamos en el camino comenzado por quienes nos precedieron, pero el mundo cambia y nosotros con él. Por eso queremos:
➤ Reforzar la capacidad de las federaciones de Pax Romana El MIIC se compromete a incrementar su impacto concreto en las organizaciones que tiene a su cargo. Gracias a un acompañamiento estratégico, a iniciativas de fortalecimiento de capacidades y al intercambio de buenas prácticas entre regiones, las comunidades miembros estarán mejor preparadas para responder eficazmente a los desafíos sociales, culturales y eclesiales propios de sus contextos.
➤ Mejorar la conectividad interna y la colaboración Para profundizar la comunión y la misión compartida, el MIIC fomentará una interacción mayor entre sus miembros mediante el fortalecimiento de las plataformas digitales, promoviendo el diálogo interregional y creando espacios comunes de aprendizaje. Esta conectividad ampliada permite al movimiento actuar con mayor unidad y solidaridad.
➤ Poner la tecnología al servicio del Evangelio La transformación digital se acoge como una nueva frontera de misión. El MIIC promueve el uso ético y creativo de la tecnología y de la inteligencia artificial para la formación, la investigación, la incidencia y la difusión del pensamiento social católico, velando por que el progreso tecnológico sirva a la dignidad humana y al bien común.
➤ Formar nuevas generaciones de líderes
El MIIC desarrollará ecosistemas digitales y itinerarios de liderazgo orientados a atraer, acompañar y empoderar a jóvenes profesionales católicos, garantizando así la continuidad, la renovación y un futuro dinámico para el movimiento. En medio de las heridas del tiempo presente, Pax Romana está llamada a ser un signo de esperanza. 38ª Asamblea Internacional del MIIC–Pax Romana Lisboa, 15–16 de noviembre de 2025
PREGÀRIA A LISBOA. Pax Romana ICMICA âsia Pacífic, Pregària.
(basada en la Declaració de novembre de 2025 de Pax Romana)
Déu de la vida, Déu de la història,
Tu que camines amb la humanitat en totes les edats.
Ens presentem com a comunitat d’intel·lectuals i professionals laics,
agraïts per la vocació i missió que ens heu confiat,
i conscients dels reptes que afronta la humanitat i tota la creació.
Senyor, el nostre món tremola.
Milers de milions encara són atrapats en condicions de pobresa inhumana.
La teva Terra, la nostra llar comuna, s’engreixa sota el pes de la devastació del clima.
Les guerres es multipliquen, i el poder de destruir es fa cada vegada més fort.
Les tecnologies avancen a gran velocitat, però no sempre al servei de la dignitat humana.
Enmig d’aquestes ferides, obrim els ulls per veure-hi clarament,
les nostres ments per discernir sàviament,
i els nostres cors per actuar amb coratge.
Esperit Sant, Esperit de Sinodalitat,
orienta els nostres passos mentre ens esforcem per caminar junts.
Fes de les nostres comunitats llocs d’escolta profunda
on les víctimes torben la veritat,
on el marginats troben benvinguda,
i on la teva gent troba esperança.
Ajuda’ns a renovar les nostres comunitats de fe,
perquè puguin reflectir-se més fidelment
la compassió i la justícia del vostre Evangeli.
Beneeix la nostra missió a Pax Romana com a constructors de pau apostòlica.
Reforça la nostra identitat com a moviment
arrelats en la fe, la cultura i el compromís professional.
Inspira’ns a defensar i promoure la justícia i la pau,
per cuidar la nostra casa comuna,
i treballar per bé comú,
amb totes les persones de bona voluntat i totes les tradicions de fe.
Per a la regió Àsia-Pacífic,
una terra de cultures i religions antigues,
dóna’ns saviesa i coratge per ser artesans del diàleg
entre nacions i comunitats diverses.
Reforça els nostres esforços per la justícia per als immigrants, les minories i els
pobles indígenes;
per la protecció ecològica d’illes, oceans i muntanyes;
i per a la construcció de pau lliure d’armes nuclears i
totes les armes de destrucció massiva.
Beneïts els esforços en curs per la pau i la reconciliació entre nacions i comunitats.
Mentre ens dirigim cap el 80è aniversari d’ICMICA el 2027,
desvetlla en nosaltres un esperit de renovació.
Que aquest aniversari no sigui només una commemoració,
sinó un veritable moment de Kairos,
un moment per rellegir la nostra història per al futur,
per aprofundir en la nostra vocació e la transformació global,
i per formar noves generacions de líders laics
compromesos amb la pau, la justícia i la cura de la creació.
Déu de l’esperança,
fes de Pax Romana una llum petita però persistent
de solidaritat i fraternitat en un món dividit.
Doneu-nos la gràcia de sembrar justícia, per construir ponts,
i testimoniar el Regne que ve.
Ho demanem a través de Crist, el nostre Senyor.
Amen.
ALCEM LA VEU
Posicionament de la Revolta de Dones en l’Església-Alcmen la veu.
Alcem la Veu Barcelona, dins de la Revuelta de Mujeres en la Iglesia- Alcem la Veu, des de les 36 ciutats en les que estem presents a l’estat, recolzem aquest document, redactat per les nostres companyes de la Revuelta de Madrid, del que demanem màxima difusió. Si com a grup o a nivell particular vols manifestar la teva adhesió al document, pots signar en el formulari adjunt.
Valoració de la Revolta de Dones a l’Església de Madrid davant la resposta de la Comissió de Recerca i Estudi del Vaticà sobre el diaconat femení
1- Una vegada més, les dones catòliques ens sentim profundament decebudes de les decisions de l’Església per continuar mantenint murs que ens impedeixen l’accés als ministeris ordenats, en concret al diaconat, malgrat la seva existència històrica durant segles a l’Església: una memòria i tradició coneguda que s’han d
esenvolupat de manera desigual i amb especificitats locals pròpies.
2- En el marc d’una Església compromesa amb la sinodalitat, la negació del diaconat femení ens sembla una contradicció intrínseca, perquè novament des de la jerarquia es pretén generar processos de canvi eclesial sense nosaltres, les dones. S’aparten així els nostres dons, aspiracions i desitjos més profunds de servei a l’Evangeli i s’oblida, novament, que la participació a l’Església no és una qüestió utilitarista ni tampoc una jerarquia de consagrats i subalternes, sinó una diversitat de ministeris eclesials, que reconeix i atorga la comunitat cristiana a qui posseeix els dons que Déu li ha donat.
3- En aquest sentit, les propostes sobre la participació en igualtat que han arribat al Sínode de la Sinodalitat han estat milers, visibilitzant que, als llocs més oblidats del món fins i tot per la pròpia Església, les comunitats cristianes es mantenen vives, de fet, gràcies a l’Esperit i la tasca diaconal no reconeguda de les don
es a les seves comunitats.
4- Creiem que la resistència al diaconat femení, entès dins l’ordre sacerdotal, i la negativa al seu reconeixement i engegada, és una decisió més fruit de la por a la pèrdua del privilegi masculí, que de l’audàcia evangèlica i el reconeixement de la igualtat entre homes i dones instaurada per Jesús de Natzaret.
5- Considerem que argumentar l’exclusió del diaconat a la masculinitat de Crist posa en risc la teologia del Concili Vaticà II que ratifica la igual dignitat de les dones i els homes i el reconeixement de les primeres com a imatge de Crist, i la fa exclusiva dels homes. Aquesta argumentació, basada en la diferència sexual, una cosa constitutiva de l’ésser humà, significaria que les dones no som salvades de la mateixa manera que els homes, perquè no som imatge de Crist (en la seva naturalesa humana). Això, des d’una perspectiva teològica i salvífica, té una gravetat enorme, perquè impedeix la plena cristificació de les dones. Es tracta -a més- d’una argumentació poc convincent fins i tot per a la mateixa comissió d’estudi, en què 5 de 10 membres hi van votar en contra i uns altres 5 a favor.
6-El document final és un reflex de les pors i les tensions internes que la qüestió de les dones segueix provocant a l’Església. El que per a alguns és una perillosa confusió antropològica que alinea l’Església amb l’esperit dels temps, per a d’altres i d’altres, és el que milers de dones catòliques reclamem avui a l’Església: escoltar els signes dels temps, entre ells -sens dubte- el clam per la igualtat i la justícia de gènere davant tota forma de poder i violència contra les dones i actuar en subjecció.
7-Creiem, en definitiva, que es tracta d’un documen
t tremendament ambigu que ajorna la qüestió de l’ordenació de les dones com a diaques/diaconises, quedant oberta a una exploració teològica i pastoral més gran i remetent la decisió final al magisteri. A canvi s’afavoreix una mirada segregada, benèvola i paternalista, cap a nosaltres, les dones, amb el reconeixement de la nostra diaconia baptismal i adjudicant-nos una mal entesa dimensió mariana de la submissió i la complementarietat, justificant-ho amb un llenguatge ambigu que anima a “ampliar els espais comunitaris i de participació i coresponsabilitat a les dones”. Som conscients que amb això es pretén acontentar-nos, com ha estat des de fa segles i continua sent, amb un rol de creients “complementàries” i secundàries. Tot i amb això, com a Revolta de Dones a l’església de Madrid, ens sentim tossudament esperançades i plenes de l’Esperit, sant i transformador, perquè l’esperança a l’Evangeli no defrauda, perquè sabem de qui ens hem fiat…perquè l’Església sempre necessita veus profètiques en la seva fal·libilitat històrica. Aquesta és la nostra tasca com a Filles de Déu i filles de l’Església i convidem que altres creients i altres se segueixin sumant a aquesta tasca, certament imprescindible.
Fins que la igualtat sigui costum!!! Revuelta de Mujeres en la Iglesia- Alcem la Veu.
Des de el MPCB recolcem Alcem la Veu en aquest posicionament i ens adherim al document presentat.
COMPARTIM EL PROGRAMA D’ALCEM LA VEU D’AQUEST CURS
