Diumenge 2 de març de 2025, les dones d’Alcem la Veu i tothom que va voler acompanyar-nos ens vam trobar a la plaça de la catedral de Barcelona, per reivindicar un cop més, en el marc de la jornada del 8 de març, el feminisme dins l’Església catòlica. Vam celebrar que som dones creients i que som feministes, perquè totes dues coses no es contraposen, ans al contrari, es recolzen mútuament. Perquè no podem viure la nostra fe en una església que no sigui una comunitat d’iguals; perquè volem deixar de sentir-nos menystingudes i invisibilitzades.

Per això, diumenge ens vam presentar com a hereves de moltes generacions de dones que ens han precedit en la lluita pel reconeixement de la nostra dignitat dins l’Església. En aquesta lluita, seguim el nostre model, Jesús —«el primer feminista», com ens agrada dir—, que va formar la seva comunitat aplegant homes i dones en igual dignitat, amb els mateixos drets i responsabilitats, amb la mateixa exigència.

En la història més recent, entre aquestes lluitadores destaca el Col·lectiu de Dones a l’Església, que va començar fa més de quaranta anys la lluita feminista en el marc d’una església profundament patriarcal i tancada, en la qual era molt difícil —molt més que ara—fer aquesta mena de reivindicacions. I d’entre aquestes pioneres, diumenge vam tenir el goig de comptar amb la presència de la Maria Pau Trayner i Vilanova, antropòloga, teòloga i activista social. Va ser una alegria que pogués venir i felicitar-la —feia 89 anys aquell mateix dia!— donant gràcies per la seva vida. Així mateix, vam tenir un record molt especial per «la monja del carrer», Viqui Molins, que ens va deixar fa pocs dies, exemple i referent del compromís amb la cura dels més pobres.

Moltes mans ajudant, dones de totes les edats

En un altre moment de la presentació, vam pregar també per la salut del Papa Francesc, molt delicada i que el fa estar ingressat fa dies. En el marc de la concentració, vam voler reconèixer que, a més del seu gran testimoni envers els més pobres i la seva preocupació per la pau i la cura del planeta, durant el seu pontificat ha obert moltes escletxes per fer possible la presència de les dones en càrrecs de responsabilitat, que teníem vetats fins ara. És el cas, per exemple, del nomenament, des del mateix hospital, de Raffaella Petrini com a presidenta de la Governació de l’Estat Ciutat del Vaticà i, fa poc també, de Simona Brambilla com a Prefecta del Dicasteri per a la Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.

Després de la presentació, vam fer una celebració de la Paraula, recordant el fragment de l’evangeli de la curació de la dona amb pèrdues de sang (Mc 5,25-34). Va ser molt emocionant escoltar l’homilia que va fer Neus Forcano, interpretant aquest text tan significatiu per a nosaltres, les dones. Sentir i escoltar una dona predicant des de davant de la catedral de Barcelona, plena de turistes fent fotos i curiosos que s’hi acostaven, va ser tot un testimoniatge que el canvi és possible.

Neus Forcano va fer una aproximació al text i al seu context històric, per situar-lo, però alhora va oferir una molt bona actualització d’aquella dona marginada de la societat, malalta i impura des d’un punt de vista religiós. Així, va anar citant a tantes dones que avui en dia són víctimes de violència, dones malaltes, dones migrades, dones pobres… Jesús ens envia a sanar-les tal com feia ell, apoderar-les. Com diu Elizabeth Johnson, quan Jesús guaria una dona, li tornava la salut al cos i a l’esperit i la incorporava de nou a la societat.

Si l’any passat vam repartir panets per recordar els àpats que Jesús compartia amb la gent a qui volia vincular-se, que es convertien en una nova família, enguany l’element triat ha estat l’aigua. Hem recordat la simbologia del Baptisme, sagrament que ens iguala, que ens confereix a tots i totes la mateixa dignitat, que no distingeix home ni dona, ni esclau, ni lliure… com ens recorda Pau i com cantaven en un himne els que es batejaven a les primeres comunitats. 

Així, dotze dones de diferents generacions i procedències, recordant el baptisme, van donar-se aigua i van imposar-se les mans, tot beneint-se l’una a l’altra. Mentrestant, una ballarina dansava enmig de l’aigua del Jordà, representada per unes llargues robes blaves en moviment. Era palpable l’emoció que moltes vam sentir en aquells moments. Tal com deia una companya del col·lectiu i de l’ACO, es va fer evident la presència de la Ruah en el sagrament que ens iguala en l’Església. 

Finalment, vam fer la lectura del manifest que aplega les nostres reivindicacions i ens solidaritza amb la resta de dones d’Alcem la veu i de la Revuelta de Mujeres en la Iglesia. Creiem que és molt important difondre’l tant com sigui possible entre les nostres comunitats, moviments i grups. Així mateix, enguany també vam explicar la proposta de la Conferència per a l’Ordenació de les Dones de fer una vaga de dones durant la Quaresma, per a que aquest temps de dejuni i abstinència ho sigui també de sexisme i patriarcat, com diu la convocatòria. Com a Alcem la Veu hem fet una sèrie de propostes per dur-la a terme i vam repartir un tríptic explicatiu.

Vam acabar l’acte convocant els assistents a la manifestació feminista del dissabte 8 de març, a les 18h a la Plaça Universitat. I vam marxar a celebrar conjuntament la força i l’alegria del que havíem compartit, la sororitat feta carn, que ens impulsa a continuar la nostra lluita, apoderades per la Ruah que ens acompanya.