CAL UN CANVI EN LA POLÍTICA MIGRATÒRIA: CONTROL I POR NO FUNCIONEN

Imprimeix
PDF
AddThis Social Bookmark Button

Càritas, CONFER i Justícia i Pau diuen NO a la política de la por, Sí a la política de la integració, l'acollida i el desenvolupament dels pobles.

L’escletxa de la Frontera Est (Sèrbia, Grècia, Macedònia ...), tot just un parell de mesos després de la presentació de l'Agenda Europea d'Immigració, a més d'un saldo en vides i en drames humans, ofereix un saldo de ineficiència política inacceptable en termes de dignitat i defensa dels Drets Humans, que la nostra societat no pot permetre.

No és només una crisi humanitària. És l'estrepitós fracàs d'una política mal anomenada migratòria i que es redueix a un indecent i milionari control de fluxos sostingut sobre el discurs de la por a la invasió del diferent. Els Cayucos, Lampedusa, Ceuta i Melilla, la situació a Sèrbia, Grècia o Macedònia són conseqüències estructurals d'aquesta mala política, no les causes.

No és només una crisi de refugiats. És el resultat d'una manca de polítiques coherents que abordin la complexitat de la mobilitat humana en política exterior, en política econòmica, en polítiques de cooperació per al desenvolupament.

Estem orfes d'una veritable política de migracions que abordi i explori de veritat vies legals d'accés al nostre territori, que flexibilitzi els criteris de reagrupació familiar, que faci visible la mobilitat humana com una oportunitat per a la nostra vella Europa i no com un risc.

No és només una crisi de la solidaritat. És el resultat d'una absència de política de cooperació per al desenvolupament que oblida que, darrere de cada decisió d'abandonar una casa, un treball i una vida, hi ha una causa d'expulsió (la guerra, la manca d'oportunitats, el canvi climàtic ...) i persones a les que protegir.

És el moment d'abordar el repte que, com a societat, tenim davant; impedint que aquests successos que ens omplen de dolor i vergonya es produeixin de forma cíclica sense afrontar què l'única solució proposada, la via de la seguretat, no és viable, ni en termes d'humanitat, ni en termes polítics.

És el moment de reconèixer l'altre, al diferent, no com un invasor sinó com un igual amb els mateixos drets, com una aportació positiva a la nostra societat mestissa; com un germà en dificultat per al qual cal buscar un lloc, encara que estiguem més estrets.

Europa i Espanya no poden perdre aquesta oportunitat per repensar sobre les polítiquesdesenvolupades fins ara, per protegir les persones que intenten arribar al nostre territori, per invertir en polítiques per al desenvolupament i en polítiques d'integració.

Ens unim al missatge del Papa Francesc que en el seu recent viatge a Amèrica Llatina animava a la comunitat cristiana i a tota la societat a no tenir por i a demanar un canvi "... un canvi real, un canvi d'estructures. Aquest sistema ja no s'aguanta, no ho aguanten els camperols, no ho aguanten els treballadors, no ho aguanten les comunitats, no ho aguanten els pobles ... I tampoc ho aguanta la Terra, la germana mare terra ".

Demanem als governants que assumeixin amb proactivitat el repte històric de deixar de construir tanques, murs i reïxes, aportant solucions i polítiques que posin en el centre a les persones, aportant vies de protecció i acollida, alternatives de desenvolupament que vagin a les causes.

Tenim un gran repte com a societat, dignificar com a éssers humans, no només fent un lloc a casa nostra, sinó buscant camins nous per què tots puguem transitar.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies..

Accepto les cookies.